La mort d’una persona estimada sempre és un moment complicat, però en la situació actual, a les emocions per la pèrdua (tristesa, ràbia, impotència) s’hi afegeix l’aïllament i el no poder-se acomiadar com es voldria. El fet de no poder celebrar el funeral de manera tradicional pot dificultar l’inici i la durada del dol.
Algunes de les recomanacions en aquests casos són parlar del tema amb naturalitat, amb familiars o amics, expressant les emocions i els sentiments. Buscar la manera més còmode per expressar-se: escrivint, parlant, videotrucades, pintant, amb música, etc.
Encara que no es pugui fer una cerimònia tradicional, sí que es poden fer rituals de comiat des de casa, com escriure una carta a la persona, dedicar-li unes paraules, fer-li un homenatge, fer-li un racó del record amb una foto i flors, encendre una espelma. Més endavant, es podrà fer la cerimònia tal com es voldria fer.
Amb la família es pot fer una reunió o cerimònia virtual, compartint records i moments viscuts. També es pot realitzar una activitat simbòlica conjunta (com deixar anar volant globus blancs a la mateixa hora).
És molt important mantenir pautes d’autocura: mantenir els horaris, menjar (encara que no es tingui gana), dormir, dutxar-se, tenir la casa endreçada, fer activitats que agradin, etc.
En el cas dels nens o adolescents, és important que qui comuniqui la notícia sigui una persona propera i de confiança (pares, germans o familiars més propers), en un lloc tranquil i privat.
Cal ser clars i sincers, utilitzar la paraula mort, sense eufemismes que puguin portar a falses esperances de retorn. Utilitzar un llenguatge senzill i apropiat per l’edat, donar la possibilitat d’expressar-se, de parlar de la persona morta, resoldre-li els dubtes i les preguntes. Explicar-li que no es pot fer un comiat tradicional però que es pot preparar una cerimònia a casa, i que li pot fer un dibuix o un escrit.
A vegades els infants tenen un sentiment de culpa davant la mort d’un ésser estimat, cal deixar molt clar que no és culpa seva. És essencial estar al seu costat però també s’han de deixar moments per estar sols si ho necessiten.
Cada persona viu a la seva manera el dol, hi ha persones que ploren molt i altres que gens, hi ha qui necessita parlar-ne tota l’estona i altres que prefereixen fer-ho en moments puntuals. És important no jutjar la manera de sentir i expressar dels altres, i evitar comentaris com: “no ploris” o “no t’enfadis”.
Des del Centre de Psicologia estem al vostre costat en aquests moments.
Mònica Armadans Mas.
Centre de Psicologia de Vic. Rbla. Hospital, 8, 1r pis despatx 2, Vic. Tel. 93 885 20 94. www.psicovic.com.
Al vostre servei des del 1999. Realitzem teràpies infantils, d’adults, de parella, família i pericial
Font: “Recomanacions per afrontar la mort d’una persona estimada durant el confinament per l’epidèmia del Covid-19” – Col.legi Oficial de psicòlegs de Catalunya – març 2020
