M’AVORREIXO!!
Altes Capacitat Intel·lectuals és un terme que avui en dia és molt present a les aules de les escoles. I, és que actualment, ens podem trobar que hi ha almenys un nen o nena dins una aula que sovint presenta alguna de les variables que ens indiquen que pot haver-hi un possible cas d’altes capacitats.
Les persones amb altes capacitats intel·lectuals són un col·lectiu molt heterogeni i, per tant, les seves aptituds i comportaments no són tots iguals. De tal manera això pot dificultar la detecció d’aquests nens/es, ja que, malauradament, només quan es presenten problemes aquests alumnes són detectats.
Avui en dia existeixen una varietat de conceptes relacionats amb altes capacitats: geni, talent, prodigi, precocitat, etc. Per tal de determinar les seves necessitats cal una valoració àmplia i no només valorar la informació de caràcter psicomètric o valorant la capacitat intel·lectual. Per tant, per fer una exhausta avaluació de la persona es farà una avaluació de la intel·ligència, de la creativitat, de les variables socioefectives (adaptació personal, familiar, escolar i social), trets de la personalitat, motivació, persistència i dedicació en les tasques, l’autoconcepte, l’autoeficàcia i l’autoestima.
Les persones amb altes capacitats intel·lectuals necessiten unes necessitats eductives especials. Segurament us podeu preguntar perquè requereixen una atenció educativa diferenciada si són més capaços. Però precisament per aquest motiu, necessiten el suport d’un professional per tal de proporcionar-los-hi una bona adaptació social i emocional, amb la finalitat de no arribar a situacions de frustració, falta de motivació, al perfeccionisme, a les dificultats de socialització i inclús a presentar conflictes personals i manca de seguretat cap a ells mateixos.
A més la intervenció per a aquests nens/es a nivell escolar és diversa, però dues maneres que sovint s’utilitzen, tal i com s’exposava a les IV Jornades d’Altes Capacitats que va oferir el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya el desembre 2015, són els agrupaments i les acceleracions. Per una banda el primer terme fa referència a la capacitat de fer flexible un grup a l’hora del treball, és a dir a l’opció de formar a grups amb caràcter fix o temporal segons els interessos i capacitats dels seus membres. Per altra banda el segon terme no només fa referència en avançar un alumne de nivell per oferir-li un context curricular més adequat a les seves capacitats, nivell i ritme d’aprenentatge. Sinó que també fa referència a l’avançament d’algunes matèries, programes extracurriculars, a la inscripció simultània o dual de cursos o entre d’altres.
Tot i això, per tal d’oferir una bona intervenció, és de gran rellevància la bona detecció dels nens amb altes capacitats intel·lectuals a partir d’un professional, ja que així se’ls hi podrà oferir una resposta que englobi totes les seves necessitats educatives especials.
