Des de molt petits, els nostres fills reben opinions, apreciacions i critiques cap a ell. A partir dels 6 anys ja són molt conscients de la seva individualitat i a partir dels 11 anys, la identitat és un tema bàsic. En les primeres etapes de la vida és la família la principal transmissora d’idees i sentiments, i més endavant els amics, mestres, etc seran els que també seran clau en el seu desenvolupament, personalitat i autoestima.
És molt important fomentar la seva autoestima i seguretat des de les primeres etapes de la vida dels nostres fills:
- Tècnica del “temps per escoltar”: Dedicar una estona cada dia per interessar-se pels seus problemes i per parlar d’allò que li ha anat bé durant el dia. Si és possible fer-ho sempre a la mateixa hora (per exemple abans d’anar a dormir). És positiu que primer els pares expliquin com els ha anat a ells per tal de donar-los un model.
- Elogiar i no ridiculitzar: És bo reforçar aquelles petites coses que fan bé diàriament i que a vegades ens passen per alt! Com ajudar-nos a desparar taula, recollir les seves coses o contestar correctament. Han d’aprendre a valorar els seus èxits personals!
- Oferir-li oportunitats perquè tingui èxit i celebrar-lo: per a ells és important veure que el seu esforç té recompensa i estarà agraït de compartir-lo amb vosaltres.
- Evitar les comparacions i les altes expectatives: Cada nen és com és i necessita el seu ritme.
- Ajudar-los a posar-se objectius realistes, i ensenyar a assolir-los amb petits passos, així com oferir-li eines i models útils.
- Responsabilitats: Posar petites responsabilitats de manera gradual i ajudar-lo a aconseguir-les de manera autònoma, se sentirà important i potenciarem el seu creixement personal. És important no sobreprotegir-lo.
- Fer-los sentir integrats dins la família: Escoltar-los, fer-los participar en alguns assumptes familiars, demanar-los la seva opinió i valorar les seves aportacions.
- Projectar sentiments positius cap al nostre fill: ja siguin verbals (que simpàtic que ets, que treballador…) o corporals (carícies, mirades, somriures, abraçades…)
- Tenir cura quan parlem d’ell: Encara que no hi parlem directament, els nens senten el que diem a les altres persones. Deixi que sentin converses en les que es parli dels seus mèrits.
- Reconèixer el seu esforç: Sempre que proposi una possible solució, felicitar-lo i tenir en compte l’esforç a l’hora d’afrontar el problema, encara que no condueixi a l’èxit.
Fem que els nostres fills s’estimin i es valorin!!
