“Quan jo tenia catorze anys, el meu pare era tan ignorant que no podia suportar estar amb ell. Quan vaig fer vint-i-un anys, em va sobtar el que el meu pare havia après durant aquells set anys”.
MARK TWAIN
El cervell adolescent s’està formant, té molta substància grisa i poca substància blanca. En aquesta època, a més estimulació i experiència, més sinapsis es produeixen i la substància grisa es va perdent. És un cervell amb gran capacitat d’aprendre coses noves, d’obtenir experiències, però també un cervell molt vulnerable, ja que pot no distingir entre les experiències positives o negatives i poden accedir més fàcilment a les conductes de risc.
L’adolescent presenta immaduresa al còrtex frontal, pel que, davant de situacions perilloses, com els lòbuls frontals estan poc connectats amb altres parts del cervell i costa més exercir el control i veure les conseqüències dels seus actes.
Els adolescents busquen gratificació immediata, i si fan conductes de risc i no experimenten conseqüències negatives desprès de fer-les , tenen més possibilitat de repetir la conducta imprudent , ja que només han obtingut la gratificació i no han aprés res respecte a les conseqüències.
És per aquestes raons que, en aquesta etapa, els pares hem de ser els lòbuls frontals del nostre adolescent. Hem d’explicar i aplicar les conseqüències que es derivin dels seus actes, hem de tenir molta paciència i sobretot aplicar conseqüències negatives després d’una conducta de risc.
Hem d’estar al costat del nostre fill en aquesta difícil etapa del seu desenvolupament. Recordem que ells creuen ser “grans”, però el seu cervell encara està en formació i no pot exercir el control sobre moltes de les seves conductes.
Al Centre de psicologia de Vic treballem amb adolescents i la seva família per poder identificar i potenciar els recursos de l’adolescent, així com adquirir estratègies per part de la família.
Es realitzen tractaments individuals i grupals per aquesta franja d’edat.
