Existeix una interacció molt important entre el llenguatge i el desenvolupament de la personalitat en el nen. Les pertorbacions psicoafectives de la primera infància dificulten la normal evolució del llenguatge. Alhora, un trastorn del llenguatge frena l’evolució social i afectiva del nen, inhibint-lo en les relacions amb els altres i influint, per tant, en el desenvolupament de la personalitat.
El primer entorn social en el nen és el familiar. Si les interrelacions familiars estan alterades es pot frenar el desenvolupament psicoafectiu del nen i, d’aquesta manera, pot aparèixer el trastorn de la parla com un símptoma més d’aquest desequilibri. En aquest moment tindran un paper decisiu la personalitat i la conducta dels pares, les relacions entre ells i les del nen amb els germans o altres membres de la família. És important una necessitat emocional de comunicar-se, d’obertura del nen als altres, perquè el llenguatge es vagi desenvolupant.
Altres vegades pot passar que essent les condicions i situació familiar d’aparent estabilitat afectiva, al aparèixer en el nen un trastorn del llenguatge, motivat per altres causes, aquest fet doni lloc a reaccions familiars desajustades, per manca d’acceptació del problema. Com a conseqüència es segueixen actituds de sobreprotecció, de rebuig, que a vegades pot estar encobert per una protecció excessiva o d’ansietat perquè el nen superi el seu defecte. Totes aquestes reaccions no fan sinó envoltar al nen d’un ambient que empitjora el seu problema, en lloc de facilitar la seva rehabilitació.
Quan es fa conscient al nen que té un problema de parla, aquest pot tenir una reacció de frustració, manifestant-se en forma d’agressivitat. Una altra manera de reaccionar davant la seva incapacitat per expressar-se correctament és el retraïment i la timidesa. En aquests casos el nen evitarà tots els contactes i possibilitats de relacionar-se amb els altres. Això pot provocar que es vagi tancant cada vegada més i disminuint la confiança en ell mateix, amb inseguretat creixent.
Tant en un cas com en un altre (l’entorn psicoafectiu interfereix en el llenguatge o bé el llenguatge interfereix en l’entorn psicoafectiu) cal una intervenció el més aviat possible per assegurar el benestar psicològic del nen i fer que la seva personalitat no es vegi afectada per un problema de llenguatge.
