Els gelos entre germans són una reacció natural que apareix en els nens independentment de l’edat. Es caracteritza per la por a perdre o a veure reduït l’afecte dels seus pares generant un sentiment de rivalitat entre germans. La necessitat de cridar l’atenció dels pares, la comparació entre ells, la necessitat de sentir-se superior vers l’altre i el desig d’aconseguir més coses o privilegis, potencien aquesta rivalitat. Com molts experts opinen, els sentiments de gelosia formen part d’una etapa normal i necessària en el desenvolupament evolutiu dels nens, ajudant-los a madurar. La gelosia repercuteix en el seu comportament manifestant-se de varies maneres: imitant conductes infantils com la forma de parlar, demanar que li donin de menjar, xupar-se el dit,; cridant contínuament l’atenció amb rabietes, malifetes; deixar de menjar, malsons, es tornen ploraners, conductes de despreci cap al germà, es mostren més desobedients, rebels i inclús agressius. Aquestes reaccions són normals davant la situació que estan passant.
Els pares no poden evitar els gelos entre els seus fills, però sí que poden ajudar a no potenciar-los i fer que siguin menys dolorosos, ajudant a establir una relació sana entre germans. Aquests són alguns dels consells:
– Si al fill gran li fa gràcia, deixeu-lo participar de les cures del germà petit o nadó juntament amb els pares, però no de manera constant ni com a obligació.
– Evita comparar als teus fills respecte a les seves qualitats o aptituds.
– Elogia les qualitats de cadascú animant-lo a que corregeixi les seves dificultats sense comparar-lo amb els altres.
– Ignorar les conductes inadequades pròpies de la gelosia:al principi pot augmentar la seva intensitat i freqüència, però si som constants i ferms aprendran que d’aquesta manera no aconsegueixen res.
– Reforçar els comportaments que impliquen cooperació, afecte i companyerisme: utilitzar el reforç social (abraçades, petons…) per tal de potenciar que es torni a donar la conducta.
– En el cas de germà gran explicar-li a soles els avantatges de ser el gran.
– Afavorir que cada un realitzi les activitats que més li agradin, potenciant els interessos de cadascú.
– Establir regles generals que es percebin justes pels dos i parlar-ho amb els dos: hora de menjar, hora d’anar a dormir, etc.
– Ajudar-los a fer-se responsables dels propis problemes: Davant de baralles no posar-s’hi. Deixar que ells ho solucionin i un cop calmats parlar del què ha passat però sense culpabilitzar a cap dels dos. Mantenir una posició neutre davant el conflicte.
– A banda de realitzar activitats amb tota la família, és essencial dedicar temps exclusiu a cada fill per separat.
Per tant, la manera com actuen els pares és essencial en el maneig de la gelosia. La clau està en potenciar en els seus fills/es l’autoestima i l’ autoconfiança, donant-los autonomia i seguretat per tal de transmetre’ls que són únics i imprescindibles en la família.
Quan aquests sentiments de gelosia traspassen el què es considera com evolutiu, és recomanable posar-se en mans d’un especialista per tal de poder iniciar una intervenció més específica.
